Història

Escola_dibuix

A finals dels anys 60 dues mestres reben l’encàrrec del Bisbat de Barcelona – en un moment de sensibilitat social- de posar en marxa un centre d’ensenyament al Baixador de Vallvidrera. Es detecta que al citat barri existeix una població d’origen immigrant que s’ha instal·lat a la zona i que no té escola per als seus fills i filles. Amb condicions precàries, dues mestres inicien l’escola en
uns vells barracons i poc a poc van escolaritzant als nens i nenes.

L’actual edifici de l’escola es troba abandonat (1974) i s’aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona el cedeixi; a partir d’aquest moment l’escola pot ja arribar a convertir-se en escola d’EGB amb tots els nivells corresponents: Als barracons s’instal·len el parvulari, 1r i 2n. De 3r a 8è van a l’edifici actual. Posteriorment, l’Escola “Els Xiprers” passarà a ser una de les anomenades
escoles antigues de patronat i formarà part de la xarxa d’escoles subvencionades. Però no en la seva totalitat, els nivells de parvulari de 3, 4 i 5 anys hauran de ser sufragats amb les quotes mensuals que aportaran les famílies la qual cosa anirà creant un dèficit que mai s’arribarà a subsanar fins que l’escola passi a ser pública juntament amb altres escoles del CEPEPC col·lectiu en el qual es va integrar l’escola a partir del moment en què les famílies i els mestres va expressar la seva voluntat de què l’escola, amb tot el claustre, passés a formar part de la xarxa pública.

De l’any 1980 al 1984 hi ha una renovació important del claustre. Alguns dels/de les mestres que hi eren , degut a la inseguretat de futur laboral i econòmica de l’escola, o per raons de tipus personal o professionals se’n van a treballar a l’escola pública o a d’altres escoles amb un ideari semblant. Així doncs, una part de l’equip de mestres es renova amb nous/noves mestres que han
acabat magisteri recentment. El nou claustre reprèn el projecte pedagògic i humà del claustre anterior, n’aporta una nova vitalitat i continua amb la línia progressista i catalana del centre. És un moment de canvi generalitzat al país i cada cop són més les escoles i mestres que treballen a la xarxa pública amb els principis de catalanitat i de l’escola activa. És en aquest moment que ser possible el pas de l’escola a la xarxa pública. I és el 1.988 que es produeix aquest fet, just quan l’escola es planteja tancar les portes per motius exclusivament econòmics.

EscolaXiprers_desdecami

És en aquesta època quan es comença a parlar d’integració a l’escola ordinària d’alumnes d’educació especial, s’inicia la col·laboració amb l’escola Vilajoana d’educació especial, es posen en marxa uns tallers compartits on els alumnes grans ( de 5è a 8è en el cas de Els Xiprers) d’ambdós centres comparteixen aprenentatges i on els mestres comparteixen la tasca
d’organitzar-los i d’impartir-los. Aquesta experiència encara es manté actualment. En el marc d’aquest contacte entre les escoles, comença a crear-se entre ambdues institucions uns nous elements de treball: alumnes amb escolaritat compartida, ajuda professional especialitzada per part de l’escola Vilajoana a alguns alumnes de la nostra escola… Poc a poc podem començar a parlar de què es comparteixen alguns recursos…tot plegat, per la pròpi iniciativa dels dos centres. Al cap d’un temps s’amplia l’experiència d’escolaritat compartida amb l’escola Aspasim i s’institucionalitzen les olimpíades escolars de dues jornades que
s’organitzen juntament amb centres escolars de la zona (Nabí, Aspasim, El Roser,…).

L’any 1.993 s’inicien les obres de remodelació de l’edifici actual i pel setembre del 1994 l’escola deixa de tenir dos edificis i passa a tenir-ne només un (de P3 a 8è en aquell moment). Però l’edifici és del tot insuficient, hi manca un gimnàs, aules de treball alternatives, aula de plàstica, d’audiovisuals, sala de mestres. A més a més, falten els arranjaments del pati.

A finals del curs 1997-1998 el director del centre d’educació especial Aspasim proposa a l’equi directiu del nostre CEIP un projecte d’escola inclusiva: quatre alumnes d’aquesta escola i una mestra s’incorporarien a la dinàmica del centre a horari complet. Aquest fet implicaria uns canvis importants relacionats amb la metodologia, la gestió del centre, la projecció exterior de l’escola,… Aquesta proposta es tira endavant alhora que es segueix mantenint la col·laboració amb el centre d’Educació Especial Vilajoana: l’escolaritat compartida i els tallers compartits del cicle superior.

De l’any 1998 al 2004 podem destacar la consolidació de la tasca engegada d’escola inclusiva amb tot el que ha representat de reflexió, comunicació amb les famílies, demandes a l’administració, reflexions sobre metodologia,….

Pel que fa a l’edifici a l’any 2002 es remodela el pati. S’inicia el projecte d’Escoles Verdes (gestionat per la Generalitat de Catalunya) i Agenda 21 (Ajuntament de Barcelona) que encara es manté actualment definit per un seguit de plans d’actuació que vetllen pel manteniment i coneixement del nostre entorn i per fomentar pràctiques més sostenibles.

L’any 2004 torna a haver un canvi de gran part de la plantilla de mestres i de l’equip directiu. Per tal de garantir la continuïtat del projecte s’ha intentat sempre fer un bon traspàs i acollida als mestres nous que s’incorporen al centre. Per altra banda, el curs 2007-2008 l’escola presenta el seu Pla de Millora (Pla d’Autonomia de centres 2008-2012) que finalitza amb una avaluació molt
satisfactòria pels resultats aconseguits. Gràcies a aquest Pla de Millora on es van planteja actuacions concretes per tal de millorar els resultats educatius i la cohesió social, també es van poder consolidar dues places de mestres amb destinació definitiva. Les dues mestres que vam tenir aquesta oportunitat som les mateixes que presentem aquest projecte de direcció al centre.

El mes de setembre de 2012 es va donar un fet inesperat que ha fet trontollar el nostre projecte d’Escola Inclusiva. Des del Departament d’Ensenyament es va retirar la intervenció d’Aspasim en els centres públics. Des del Departament es va substituir aquesta atenció especialitzada amb la intervenció de professionals del CEE Sant Joan de la Creu. Donada la gran implicació que tenia la Fundació Aspasim al nostre centre va ser un moment delicat on tot el claustre i famílies es van veure afectades i tots plegats hem hagut de fer un esforç per tal de rescatar la manera de fer una escola per a tothom garantint que tots els nens i nenes tinguin les seves necessitats ateses.

Pati_ElsXIprers(foto Alfredo Casas, publicada a El Periódico el 29 de gener de 2013)

Text extret del projecte de Direcció 2015-2019. Sandra Morales Bernard